Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse

Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse

Director Unitat de Polítiques de Drogues. Psicòleg social

És doctor en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Titular al Departament de Psicologia Social de la UAB. Membre del Grup de Recerca Interuniversitari (URV-UAB-UOC) JovenTIC que té com a principal objectiu l’estudi de les pràctiques entorn de l’ús, apropiació i consum, que els joves fan de les tecnologies de la informació i la comunicació. Així, s’interessa pel conjunt de significats que els joves construeixen col·lectivament en aquestes pràctiques i la seva relació amb la construcció de la seva identitat, i molt especialment de la seva identitat de gènere. Està especialitzat en metodologies qualitatives d’investigació (anàlisi del discurs, etnografia i autoetnografia, narratives i històries de vida). Ofereix docència a nivell de grau i de màster, en Psicologia Social, Psicologia Cultural i Metodologies Qualitatives. Ha dirigit diverses tesis doctorals, entre les quals: Martínez Oró, DP (2013). Sense passar-se de la ratlla. La normalització dels consums de drogues.

David Pere Martínez Oró

David Pere Martínez Oró

Coordinador de la Unitat. Psicòleg social

Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Psicologia Social (2013). Màster en Investigació en Ciències Socials. Llicenciat en Psicologia (UAB). Postgrau en investigació qualitativa per la Universitat d’Amsterdam. Especialitzat en les corrents crítiques de les Ciències Socials. Expert en metodologies d’investigació de fenòmens socials complexos. Investigador al Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili. Professor consultor a la UOC. Col·laborador de la subdirecció general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya (2010-2015). Ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de diferents llibres i articles científics. A destacar «De Riesgos y Placeres. Manual para entender las drogas» (2013). «Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues »(2015). «Clubs socials de cànnabis. Normalització, neoliberalisme, oportunitats polítiques i prohibicionisme» (2015). «Del tabú a la normalización. Familia, comunicación y prevención de los consumos de drogas» (2016)

 

Constanza Sánchez Avilés

Constanza Sánchez Avilés

Politòloga

És doctora i professora de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Llicenciada en Ciències Polítiques (Especialitat en Estudis d’Amèrica Llatina) per la Universitat Complutense de Madrid, Màster en Relacions Internacionals (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals) i Màster en Ciències Jurídiques (UPF). Les seves línies d’investigació són l’economia política de les drogues il·lícites, la criminalitat transnacional organitzada i les polítiques de drogues nacionals i internacionals. Ha estat investigadora visitant a la Universitat de Miami (2010), la Universitat de San Diego (2012) i assistent d’investigació a l’Observatori Global de Polítiques de Drogues al Regne Unit (2013). També ha realitzat treball de camp a Perú, Mèxic i la frontera Mèxic-Estats Units. Actualment col·labora amb diverses institucions en l’àmbit de les drogues.

 

José Carlos Bouso Saiz

José Carlos Bouso Saiz

Farmacòleg

És llicenciat en Psicologia i doctor en Farmacologia. Va ser becari de la Fundació de la Universitat Autònoma de Madrid on va realitzar investigació clínica sobre els efectes terapèutics de la MDMA. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigació de Medicaments de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. Ha realitzat investigacions sobre els efectes aguts de drogues com l’ayahuasca, el 2C-B (4-brom-2,5-dimetoxifeniletilamina) o la sàlvia divinorum i investigacions sobre els efectes neuropsiquiàtrics a llarg termini de drogues com l’ayahuasca, el cànnabis o la cocaïna. Actualment realitza investigacions sobre els efectes anti addictius de la ibogaïna, els efectes a llarg termini de la ayahausca o les potencialitats mèdiques del cànnabis. Ha participat en el procés de legalització del cànnabis a Uruguai impartint conferències en diferents institucions mèdiques i polítiques. Actualment treballa com a Director de Projectes Científics de la Fundació ICEERS.

 

Òscar Parés Franquero

Òscar Parés Franquero

Antropòleg

És llicenciat en Filosofia i en Antropologia per la Universitat de Barcelona i ha cursat el Màster en Drogodependències de l’UB. És subdirector de la Fundació ICEERS on coordina projectes de polítiques de drogues. Es va formar com a voluntari a Energy Control on més tard va ser contractat per treballar a les aules dinamitzant tallers educatius sobre la realitat de les drogues en la vida de les persones joves. Posteriorment, ha col·laborat amb la Subdirecció General de Drogodependències de Catalunya en la coordinació de programes de reducció de riscos en l’àmbit de l’oci nocturn i, en l’àmbit de la regulació de l’activitat dels Clubs socials de Cannabis. La tradició de participació europea d’aquesta unitat li ha permès formar part de diversos projectes internacionals com Democracy, Cities & Drugs o NEWIP. És fundador de l’Institut de Polítiques de Drogues i Sostenibilitat que, el 2012, va organitzar el 1er Fòrum d’Associacions de Cànnabis de Catalunya. Gràcies al Transnational Institute ha pogut participar activament en la Conferència Llatinoamericana de Polítiques de Drogues, Bogotà 2012 i en dues edicions del “Diàleg d’Experts”, a Uruguai i Amsterdam, el 2013.

Ricard Faura Cantarell

Ricard Faura Cantarell

Psicòleg Social

És doctor en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Màster en Antropologia i Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Des del 2003 és professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. És fundador i soci de Spora Sinergies (2005), consultoria social cooperativa des d’on ha dissenyat, dirigit o coordinat més de seixanta projectes de recerca i avaluació sobre diverses temàtiques transversals en matèria de política pública. S’ha especialitzat en metodologies qualitatives i participatives per a la recerca i la intervenció, i les drogodependències i les polítiques de drogues són un dels seus àmbits específics d’expertesa, havent escrit alguns articles en la matèria. En la seva tesi doctoral analitza diferents models de polítiques de drogues a partir de la visió i les percepcions de joves i adolescents, i proposa algunes aportacions per al desenvolupament d’unes polítiques públiques capaces de gestionar un món en què les drogues, tot i ser-hi, no generin problemes gaire rellevants.

 

Aquesta entrada també està en: Spanish